1 de junio de 2013
1
Núvols. Clars, vasts. Amaguen el paisatge d’una terra fins ara imaginada. Núvols: passat, límit que es desfà.

2
Aquest mar, lluminós, esquitxat per vaixells propers a la riba groga, sembla el sòl de ciment que avançava sobre la terra seca del pati. Allí escampava les joguines durant les migdiades d’una tardor rovellada. Ara, però, és una altra mà la que espargeix les naus i que inventa els jocs, el món d’aquest matí. Tard o d’hora també em perdrà. Com llavors vaig perdre aquell camionet vermell, regalat la nit anterior. 

3
Torres. Asèptiques, fredes. Talaies on ningú vigila l’ingrés dels viatgers a la ciutat. Torres: cells metàl·lics, benvinguda on només jo em veig.

4
Al vespre, aliens a l’equinocci, han sortit als carrers. No adverteixen els fanals, les gàrgoles, els sants que la ciutat els ofereix des dels murs antics, humits. Com a ells, tot se’m ofereix: idiomes, penombres, passos; sons i rumors; soroll de solitud. Com abans en altres ciutats –més càlides, però igualment estranyes– sóc un alè que cerca –Barcelona, primer dia— paraules futures en un vent ple de passat. 

0 Comments:

Post a Comment



Entrada más reciente Entrada antigua Página principal

Blogger Template by Blogcrowds.